La inflació a la zona euro ha arribat als dos dígits per primera vegada a la història, després de situar-se en el 10% el mes de setembre. Aquesta taxa tan elevada aplana el camí perquè els falcons del BCE segueixin pujant els tipus dinterès a un ritme molt accelerat.
Si s’analitzen els components principals de la inflació de la zona de l’euro, l’energia registra la taxa anual més alta al setembre (40,8%, davant del 38,6% d’agost), seguida d’aliments, alcohol i tabac (11 ,8%, davant del 10,6% d’agost), béns industrials no energètics (5,6%, davant del 5,1% d’agost) i serveis (4,3%, davant del 3,8% d’agost) , segons les dades publicades per Eurostat.
Cal assenyalar que aquest fenomen inflacionari va començar a mesurats del 2021. La forta recuperació econòmica després del còvid i el còctel d’estímuls fiscals (despesa pública) i baixos tipus d’interès van provocar un fort i sobtat creixement de la demanda, que va desencadenar una alça dels preus. A això cal sumar-hi el començament de la guerra d’Ucraïna a principis del 2022, que ha aguditzat l’escassetat d’energia i dificultat la recuperació de les cadenes de subministrament.
La qüestió clau en termes de política monetària és que els preus han tornat a pujar, i amb molta força, a dos dels països que menys toleren la inflació i que més pes tenen dins del BCE i les institucions europees: Alemanya (inflació del 10 ,9%) i els Països Baixos (un 17,1%). Això pot inclinar la balança cap a un BCE encara més dur.
L’evidència revela que les pressions dels preus continuen sent fortes, cosa que incrementa la probabilitat de veure un altre augment de tipus en les properes reunions del BCE.
